Estos dia como cada año vamos a bailar,
sevillanas a Barcelona allí toda las personas,
que les gusta bailar las sevillanas ,se concentran
alli pues vienen de todas parte, y hacen una feria
alli, la gente disfruta y las personas que son de ,
Sevilla pues recuerdan su tierra en estas fechas,
en abril que es cuando se celebra. Puedes escuchar
musica, puedes bailar y tomar unas tapas, el ambiente
es bonito y la gente que le gusta bailar se lo pasa muy
bien hay mucho colorido de vestidos de flamenca y
mucho ambiente en fin que si quieres saber lo que es
te puedes acercar a conocerlo de cerca si no has estado
nunca, nosotras vamos todo el grupo nuestro con nuestra
profesora vamos en autocar y alli practicamos los bailes,
que solemos bailar en la clase .
dimarts, 30 d’abril del 2013
UNA ROSA
dijous, 25 d’abril del 2013
SANT JORDI
fa molt de temps hi havia un petit poble on tothom vivia feliç. Però un dia,
de sobte, va aparèixer un enorme drac. El rei estava desesperat davant la
destrucció i el terror que causava la bèstia.
Aleshores, el rei i els seus consellers van decidir fer un sorteig i entregar
cada dia un habitant al drac a canvi de pau. Però un dia, l'escollida pel
sorteig va ser la filla del rei i aquest va haver d'acceptar la desgràcia-
La princesa va anar fins a la cova del mostre, i la bèstia va sortir
disposada a devorar-la .I en aquell precís moment, va aparrèixer un valent
cavaller dalt del seu cavall. Era Sant Jordi.
Sense gens de por, va lluitar contra l'enorme drac i amb l'espasa va
travessar-li el cor. I de la sang de la ferida del drac va créixer un roser,
com el símbol de l'amor i l'amistat.

destrucció i el terror que causava la bèstia.
Aleshores, el rei i els seus consellers van decidir fer un sorteig i entregar
cada dia un habitant al drac a canvi de pau. Però un dia, l'escollida pel
sorteig va ser la filla del rei i aquest va haver d'acceptar la desgràcia-
La princesa va anar fins a la cova del mostre, i la bèstia va sortir
disposada a devorar-la .I en aquell precís moment, va aparrèixer un valent
cavaller dalt del seu cavall. Era Sant Jordi.
Sense gens de por, va lluitar contra l'enorme drac i amb l'espasa va
travessar-li el cor. I de la sang de la ferida del drac va créixer un roser,
com el símbol de l'amor i l'amistat.
LA FAGEDA D'EN JORDÁ
Saps on és fa fageda d'en Jordà?
Si vas pels volts d'Olot, amunt pel pla,
trobaràs un indret verd y pregon
com mai més n'hagis trobat al món:
un verd com d'aigua endins, pregon y clar;
el verd de la fageda d'en Jordà.
El caminant, quant entra en aquest lloc,
comença a caminar-hi poc a poc;
compta els seus passos en la gran quietud
s'atura, i no sent res,i està perdut.
Li agafa un dolç oblit de tot el món
en el silenci d'aquell lloc pregon,
i no pensa en sortir o hi pensa en va:
és pres de la fageda d'en Jordà,
presoner del silenci i la verdor.
Oh companyia! Oh deslliurant presó!
Joan Maragall
Si vas pels volts d'Olot, amunt pel pla,
trobaràs un indret verd y pregon
com mai més n'hagis trobat al món:
un verd com d'aigua endins, pregon y clar;
el verd de la fageda d'en Jordà.
El caminant, quant entra en aquest lloc,
comença a caminar-hi poc a poc;
compta els seus passos en la gran quietud
s'atura, i no sent res,i està perdut.
Li agafa un dolç oblit de tot el món
en el silenci d'aquell lloc pregon,
i no pensa en sortir o hi pensa en va:
és pres de la fageda d'en Jordà,
presoner del silenci i la verdor.
Oh companyia! Oh deslliurant presó!
Joan Maragall
dimarts, 23 d’abril del 2013
BIENVENIDOS Y BIENVENIDAS
Hoy ha nacido con mucho esfuerzo mi blog. Poco a poco irá creciendo con mis fotos y mis relatos.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)